Hace años escribí este poema dedicado a los habitantes de el Palmar. Hoy, lo he actualizado para recordar a todos los valencianos rotos por el dolor, que nuestra Albufera volverá a ser tan hermosa como antes. Muchas gracias.
Albufera en valenciano
Rostre assecat a l'aire
mossegat per ànecs,
cigüeñuelas, garses reals;
cos de mare
que abriga vida en les seues aigües quietes.
Habitatges tradicionals, barraques ermes,
barques travessant el llac,
cames sembrant la marjal;
el llot de les seues entranyes
és vida plena.
Poblada des d'antic,
cosida a la terra;
artistes forjant la seua llegenda
satisfeta de tradició,
arrels en fanguer d'arena.
Aneas, mansiegas i canyisos,
anguiles, samarugos i llobarros bells;
fauna autòctona que navega,
nius de palla, colònies d'ocells
que s'esfumen i tornen.
Tradició de justillos brocats
i calçons de tela,
de fermalls amb verges
i espardeñas,
de paelles a la llenya;
arrossars satisfets d'alegries i penes.
Qui no va pensar en l'amor
mirant els seus camps
negats de sentiments?
Séquies, comarques, ribera
de rius i vida sencera.
Qui no va retindre la seua pau
en ocultar la seua condemna?
Canyes i fang,
Albufera de València
Albufera nostra.
©Anna Genovés
Traducción de Arianna Nogues Romero -cinco de enero de 2023.
Air-dried face
Populated since ancient timesbitten
by mallards
storks,
royal herons;
mother's
body
that
shelters life in its still waters.
Traditional
houses, farmhouse empty
boats
crossing the lake
legs
sowng the marsh;
the
mud from its bowels
it's
full life.
Populated
since ancient times
sewn
to the earth;
artists
forging their legend
full
of tradition,
roots
in sand muzzle.
Aneas,
mansiegas and reeds,
eels,
samarugos and beautiful sea bass;
native
fauna that navigates
straw
nests, colonies of birds
that
vanish and return.
Tradition
of brocaded justillos and
cloth
breeches of
brooches
with
virgins
and espardeñas,
of
paellas to the wood;
Rice
fields full of joys and sorrows.
Who
did not think of love
looking
at its
fields
flooded with feelings?
Ditches,
regions,
riverbanks
and whole life.
Who
did not retain his peace
by
concealing his condemnation?
Reeds
and mud
Albufera
de Valencia
Our
Albufera.
Massanassa después de la DANA
Por ©Mila Cosme
Hace años escribí este poema dedicado a los habitantes de el Palmar. Hoy, lo he actualizado para recordar a todos los valencianos rotos por el dolor, que nuestra Albufera volverá a ser tan hermosa como antes. Muchas gracias.
Albufera en valenciano
Rostre assecat a l'aire
mossegat per ànecs,
cigüeñuelas, garses reals;
cos de mare
que abriga vida en les seues aigües quietes.
Habitatges tradicionals, barraques ermes,
barques travessant el llac,
cames sembrant la marjal;
el llot de les seues entranyes
és vida plena.
Poblada des d'antic,
cosida a la terra;
artistes forjant la seua llegenda
satisfeta de tradició,
arrels en fanguer d'arena.
Aneas, mansiegas i canyisos,
anguiles, samarugos i llobarros bells;
fauna autòctona que navega,
nius de palla, colònies d'ocells
que s'esfumen i tornen.
Tradició de justillos brocats
i calçons de tela,
de fermalls amb verges
i espardeñas,
de paelles a la llenya;
arrossars satisfets d'alegries i penes.
Qui no va pensar en l'amor
mirant els seus camps
negats de sentiments?
Séquies, comarques, ribera
de rius i vida sencera.
Qui no va retindre la seua pau
en ocultar la seua condemna?
Canyes i fang,
Albufera de València
Albufera nostra.
©Anna Genovés
Traducción de Arianna Nogues Romero -cinco de enero de 2023.
Air-dried face
Populated since ancient timesbitten
by mallards
storks,
royal herons;
mother's
body
that
shelters life in its still waters.
Traditional
houses, farmhouse empty
boats
crossing the lake
legs
sowng the marsh;
the
mud from its bowels
it's
full life.
Populated
since ancient times
sewn
to the earth;
artists
forging their legend
full
of tradition,
roots
in sand muzzle.
Aneas,
mansiegas and reeds,
eels,
samarugos and beautiful sea bass;
native
fauna that navigates
straw
nests, colonies of birds
that
vanish and return.
Tradition
of brocaded justillos and
cloth
breeches of
brooches
with
virgins
and espardeñas,
of
paellas to the wood;
Rice
fields full of joys and sorrows.
Who
did not think of love
looking
at its
fields
flooded with feelings?
Ditches,
regions,
riverbanks
and whole life.
Who
did not retain his peace
by
concealing his condemnation?
Reeds
and mud
Albufera
de Valencia
Our
Albufera.